Història del Swing

Època històrica

Ens trobem a l’Amèrica dels anys 1920-1930. Allò que a la dècada dels anys 20 havia començat com una etapa d’expansió econòmica, grans canvis i esperances de progrés, es va veure truncat pel crack econòmic de 1929 i la posterior depressió que duraria una dècada, fins gairebé l’inici dels anys 1940.
Durant els anys 20 les dones havien aconseguit el dret de vot, i les perspectives econòmiques de la seva incorporació al mercat laboral feien previsible un futur brillant als Estats Units d’Amèrica. Per altra banda, l’existència de la llei seca, que prohibia la venda i el consum d’alcohol, va propiciar l’aparició de locals clandestins, en els quals la bogeria i la transgressió dominaven les nits americanes.
Aquesta va ser l’època dels grans magnats com Henry Ford, genials artistes com Harry Houdini i els Germans Marx, i l’inici de l’icona de l’animació Walt Disney. També era el temps de noms mítics com el del mafiós com Al Capone, o de Charles Lindberg, el primer pilot en aconseguir fer un viatge d’avió transatlàntic.
Al cap d’uns anys, però, el miratge es va esvaïr. El crack de 1929 va sacsejar la societat americana, i va portar el país a la despressió més gran que es recorda.

Apareix el Swing

En aquest context, la música negra comença a penetrar en la societat Americana. L’estil de Jazz de Nova Orleans comença a rebre noves influències i idees: la pregunta-resposta, solos a càrrec de les diferents parts de les bandes, nous estils d’arranjaments, interludis, etc.
Aquestes innovacions estan centrades en fer la música més ballable, divertida, espontània. Les sales de ball comencen a viure un gran creixement. El Savoy, el Harlem, el Cotton Club es converteixen en els llocs més freqüentats de Nova York.
És l’època de les Big Bands, i de l’aparició dels grans artistes clàssics del Swing. Entre les orquestres més conegudes, grans noms com Benny Goodman, Chick Webb i Count Basie. També altres mites del Swing fan carrera en aquesta època: Ella Fitzgerald, Louis Armstrong, Duke Ellington, Nat King Cole, Fats Waller, Kid Ory… Per últim, la força de la Ràdio, que comença a retransmetre concerts i interpretacions de músics i orquestres de Swing, va contribuir també de manera decisiva en transformar aquest gènere en un fenòmen mundial.
Als anys 1920, durant l’època de la prohibició i les festes clandestines, la música Swing evoluciona en paral·lel a l’aparició de diversos balls, el més famós dels quals és el Charleston. Aquest, amb contribucions d’altres balls de l’època com el Two-Step i el Breakaway, acaba donant lloc a l’aparició del Lindy Hop a partir dels anys 1930.

El Lindy hop es desenvolupa a les sales de ball mítiques, com el Savoy i el Harlem, i evoluciona ràpidament, convertint-se en un ball social, però també en un ball de Show. Entre els millors balladors de l’època destaquen noms com Norma Miller, Leon James, Shorty George, Big Bea, Dean Collins, Jewel McGowan, Al Minns, i també el mític Frankie Manning, el millor coreògraf de l’època.
 
 
Fins i tot hi va haver una famosíssima companyia que feia Shows de Lindy Hop, i que va acabar sent inmortalitzada en pel·lícules de Hollwood: els Whitey’s Lindy Hoppers.

Més endavant, a partir dels anys 40, el Lindy va acabar produïnt altres balls com el Shag, el Balboa i el Jitterbug. La música també va evolucionar, i amb l’aparició del Rock and Roll, el ball va anar canviant: van aparèixer el Jive, el Western Swing i més endavant el West Coast Swing, el Rock and Roll, i Boogie Woogie, que finalment va donar pas al Jive Modern.

El Lindy Hop

El Lindy Hop és el ball més important de la família del Swing. És el que a l’època daurada del Swing tenia més adeptes, grans balladors i coreògrafs, i també és el que omplia més sales de ball. Alguns dels seus trets característics són la gran capacitat d’improvisació, la facilitat de passar de posició tancada a posició oberta, allunyant-nos de la parella, la seva energia i força, i la seva capacitat per adaptar-se a tot tipus de tempos i estils musicals, combinant amb facilitat el ball individual i el de parella.
Es diu que el nom del Lindy Hop s’origina en l’aviador Charles Lindbergh (Lindy), que va fer el primer salt (Hop) intercontinental en avió. El nom del ball, per tant, és un homenatge al magnífic pilot.
La figura més famosa de l’època, i la que en l’actualitat es considera el pare del Lindy Hop, és Frankie Manning, un dels millors balladors i coreògrafs dels anys 1920-1940. Va ser la figura més important de la companyia Whitey’s Lindy Hoppers, i el podem veure en moltes gravacions. Amb l’auge de nous estils com el Rock i l’evolució social dels EUA a partir dels anys 1940 i 1950, Manning es va retirar del món del ball, i va treballar de funcionari de correus fins la seva jubilació.

Ressorgiment del Lindy Hop - Època actual

A meitat dels anys 1980, balladors de Suècia i Estats Units redescobreixen vídeos de l’època daurada del Swing i comencen a practicar i a intentar aprendre el ball. Al cap de poc temps, aconsegueixen contactar amb Frankie Manning, que ara ja està jubilat de la seva feina de carter, i el convèncen que els ensenyi el ball. Així és com comença el ressorgiment del Swing en l’època moderna.
A partir dels inicis dels anys 1990, Frankie comença a impartir classes de Lindy Hop per tot el món, i l’escena comença a expandir-se ràpidament, fins arribar al boom dels anys 2000. El Swing i el Lindy Hop es posen molt de moda, i es poden tornar a veure als carrers de moltes grans ciutats, i als festivals internacionals que comencen a rebre els millors balladors, a punt per mostrar grans coreografies i competir entre ells..
Frankie Manning, ara ja considerat el pare del Lindy Hop, mor el 2009 a l’edat de 94 anys, impartint classes per tot el món fins poc abans del seu decés. A partir d’aleshores, cada any es celebra mundialment el naixement de Frankie Manning, el 26 de maig.
Fins i tot existeix un documental sobre Frankie Manning, que explica el ressorgiment del Swing en l’època actual.
Gràcies a la feina dels primers balladors que es van interessar en el ball, i a la col·laboració de llegendes com Frankie Manning, arribem a l’escena actual, plena d’escoles a moltes ciutats i pobles, comunitats amb milers de balladors, festivals internacionals, canals de vídeo de youtube amb les millors actuacions, pàgines de facebook i instagram, llibres sobre el ball, noves Big Bands portant la música arreu… Un ball que està més viu que mai, una cultura que ja no ens deixarà mai més.
Com a mostra de l’evolució del ball, podeu veure aquest vídeo que mostra el Lindy Hop en l’actualitat. Les coses han canviat molt des d’aquells bojos anys 20! El Swing i el Lindy segueixen entre nosaltres, i esperem que ho facin durant molts anys més!